Dades d’interès

Sabies que…?

Llei de Costes

Que la Llei de Costes prohibeix la construcció d’edificacions en un radi de 100 metres de la línia litoral, mentre que l’Hotel Vela està situat a 20 metres d’un terreny “guanyat al mar”.

Que l‘Ajuntament de Barcelona va fer enderrocar els antics “xiringuitos” populars de la Barceloneta amb la justificació del compliment de la Llei de Costes. Aquests “xiringuitos” tenien una planta i estaven situats molt més lluny de la línia litoral que no pas l’Hotel Vela.

Que Barcelona és la província de l’Estat espanyol amb la major proporció de construccions costaneres: més del 70% dels voltants de la costa estan cimentats.

Que la construcció de l’Hotel Vela implica la modificació de tot el sector de la platja que va del Club Natació fins a l’actual escullera. S’acabarà amb l’últim tros de platja “salvatge” que encara queda a Barcelona. A la platja modificada ja no es podrà practicar ni el nudisme ni el surf.

Hotel Vela

Que l’Hotel Vela és un hotel de luxe amb una altura total de 99 metres, amb 26 pisos, 470 habitacions i edificis adjacents de 31.000 m².

Que l’Hotel Vela pertany a la cadena hotelera nord-americana Starwood, que figura entre les deu més grans del món i està especialitzada en l’adquisició i/o gestió d’hotels de luxe. Que el 2008 Starwood posseïa o gestionava més de 942 hotels a 100 països amb un total de 285.000 habitacions i 145.000 empleats. Alguns dels seus hotels de luxe es troben a llocs tan apropiats com Bombay o Kuala Lumpur.

Que l’habitació més barata de l’Hotel Vela val 289 euros la nit.

Que, segons dades d’Hisenda referents al 2005, el 49,7% de la població activa de Catalunya no arriba als 1.050 euros bruts al mes; aquesta xifra es multiplicaria si s’hi comptessin les persones jubilades i malaltes.

Que la restauració i l’hosteleria són el sector de l’economia amb un índex més alt de precarietat laboral: molt menys del 50 % dels contractes són fixos (en el cas de nous contractes parlem del 10 %), la feina és estacional, les jornades de fins a 12 hores, sense dret a hores extres i amb sous que en molts casos no arriben als 1.000 euros mensuals.

Que l’obertura de l’Hotel Vela provocarà la substitució de moltes botigues tradicionals del barri de la Barceloneta per tendes de franquícies de multinacionals, galeries i altres negocis presumptament sofisticats, mentre molts bars i restaurants populars es convertiran en bars de copes d’alt standing.

Que el Port de Barcelona, ja abans de la finalització de l’Hotel Vela, ha ingressat 938.387 euros l’any 2005 i 1.147.055 euros l’any 2007 per la cessió dels terrenys a l’hotel.

Creuers

Que el nombre anual de passatgers dels creuers que fan escala o surten del Port de Barcelona ha augmentat des dels 572.571 de l’any 2000 als 2.074.554 de l’any 2008.

Que els creuers són ciutats flotants de fins a 6.000 habitants. Segons un informe de las Nacions Unides, un creuer de 3.000 passatgers genera diàriament entre 200.000 i 400.000 metres cúbics de residus i prop de 70 litres de deixalles perilloses que són majoritàriament abocades al mar.

Que una altra font de contaminació causada per aquests (i altres) vaixells són les pèrdues de gasoil que es produeixen durant les càrregues de combustible. Segons estudis de Greenpeace, el seu efecte acumulat és molt més gran que el de desastres produïts per accidents com el del Prestige.

Que el Port de Barcelona és el principal promotor i beneficiari del negoci de creuers.

Barcelona Turisme, S.A.

Que el nombre de turistes ha augmentat des dels 3 milions de l’any 1995 als 7,24 milions del 2007. El nombre d’habitacions d’hotel ha crescut de 10.265 el 1990 a 27.806 el 2007. Amb els macrohotels oberts l’any 2008 i els altres en execució o planificació, aquestes xifres experimentaran un altre augment significatiu.

Que la majoria d’aquests hotels (18.000 habitacions el 2007), i tots els de nova construcció i en execució/planificació són de 4 i 5 estrelles, amb un augment espectacular de l’última categoria.

Que la majoria dels hotels de luxe es financen amb fons d’inversions i de capital de risc (amb una presència destacada de fons nord-americans), perquè els preus desorbitats de les habitacions prometen rèdits molt elevats.

Que l’Ajuntament de Barcelona ha donat totes les facilitats per fomentar aquesta proliferació d’hotels de luxe: entre altres coses, els ha qualificat com a equipaments.

Que l’afany de lucre dels promotors dels hotels, combinat amb la “deixadesa” de l’Administració pública, ha provocat l’expulsió directa o indirecta de milers de veïns del centre, la destrucció del teixit social i la conversió d’aquest en un parc temàtic.

Que Barcelona Turisme és l’entitat publicoprivada que gestiona la política turística de la ciutat. És un ens presidit per l’alcalde Hereu i dirigit per Joan Gaspart, propietari de la cadena hotelera HUSA (amb la seva estrella, l’hotel Rey Juan Carlos I, a la Diagonal), amic íntim de Núñez y Navarro i membre de l’Opus Dei.

Que el pressupost de Barcelona Turisme s’ha multiplicat des dels 4.100.102 euros de l’any 1994 als 30.730.000 euros de l’actualitat (el pressupost s’ha multiplicat per 7,5 mentre el nombre de turistes ho ha fet per 2,5). Que més del 80 % d’aquest pressupost es dedica a “serveis i accions promocionals” i el 15 % a despeses de personal.

Que Barcelona Turisme es finança amb “productes” turístics com el Bus Turístic, el Mirador de Colom o descomptes d’entrades per a turistes, així com amb dotacions del pressupost municipal.

Que un habitant normal d’una ciutat gasta uns 200 litres d’aigua al dia, mentre que aquesta xifra puja a 500 litres en el cas d’una persona que pernocta en un hotel. Que aquesta desproporció de consum es multiplica a l’estiu.

Que aquest sobreconsum d’aigua per part de la indústria turística no tan sols afecta als habitants de Barcelona sinó també a la resta d’un territori supeditat a les “necessitats” de la capital.

Que el mateix val per a la gegantina quantitat d’aigües residuals i altres residus produïts per la indústria turística o l’immens consum d’energia causat sobretot pels aires condicionats durant l’estiu i que, fa dos anys, va produir la gran apagada.

Que el grau de seguretat és un indicador clau a l’hora d’elegir un destí turístic, especialment per als turistes nord-americans. A Catalunya, la proporció d’uns 4,15 policies per 1000 habitants (sense comptar la seguretat privada), gairebé dobla la proporció de 2,66 policies per 1000 habitants recomanada per Nacions Unides.

Que a la Ciutat Vella de Barcelona i en altres focus d’atracció turística aquesta proporció de policies per habitants es multiplica; el que no es multiplica és la sensació de seguretat dels habitants d’aquestes zones, ans el contrari.

Que el pressupost de la mal anomenada “seguretat ciutadana” va en detriment d’altres “despeses socials”, com per exemple, l’educació o salut, que a Barcelona i a Catalunya són notablement baixes.