El negoci dels contenidors

Hutchinson

(concessionari de la major terminal de contenidors del Port)

Li Ka-Shing

Li Ka-Shing, propietari del consorci Hutchinson Whampoa Limited que, entre altres firmes, engloba el Hutchinson Port Holding. Li Ka-Shing figura entre els deu homes més rics del món, la seva fortuna personal es calcula en 16.200 milions de dòlars. El Hutchinson Port Holding és la companyia portuària més gran del món. Controla en l’actualitat el 14 % de les operacions portuàries a nivell mundial i en determinades zones geogràfiques té el monopoli en el trànsit de contenidors gestionant ports sencers. L’imperi d’en Li Ka-Shing comprèn també companyies elèctriques, de telecomunicacions, de turisme i diverses cadenes de magatzems comercials.

Li Ka-Shing, radicat a Hong Kong i de procedència humil, va començar la seva carrera empresarial fent produir flors de plàstic i venent-les als EEUU. Tot i així, la base de la seva fortuna actual va ser l’especulació immobiliària; aprofitant la fuga de capitals que es va produir a Hong Kong durant la Revolució Cultural, entre 1967 i 1977, va comprar immobles i terrenys a preu de saldo que, amb la restauració capitalista a la Xina, el farien d’or. Segons diuen, no hi ha operació immobiliària a Hong Kong en què no s’emporti la seva part, gràcies a, entre altres coses, les seves bones relacions amb la màfia local, temuda per les seves mesures expeditives.

A més a més té unes relacions molt estretes amb la cúpula de l’Estat xinès, en particular amb l’anterior president Jiang Zemin, encarregat del rentat de cara del règim després de la matança a la plaça de Tiananmen i artífex de l’obertura capitalista del país.
El vertiginós ascens del Hutchinson Port Holding es va produir precisament a partir dels seus vincles amb les altes esferes de la dictadura xinesa, la producció massiva de productes barats basada en sous ínfims i la privatització parcial o total dels ports del món en el marc del model neoliberal. Per forjar aquest imperi Li Ka-Shing no va escatimar en despeses, sabent que després es convertirien en grans guanys. Per exemple, i tal com es desprèn d’un estudi dels serveis d’intel·ligència canadenca, al començament dels anys 90 va donar 1,5 milions de libres esterlines al partit de Margaret Thatcher i 100 milions de dòlars als partits liberal i conservador del Canadà. Atesa la seva coneguda afinitat amb la dictadura xinesa, recorre no poques vegades a homes de palla per fer alguna nova adquisició. Una altra particularitat de la seva política d’expansió consisteix en comprar empreses que acaben de guanyar un concurs de concessió de gestió i explotació d’instal·lacions portuàries. En països com Mèxic, aquesta pràctica ja ha portat a l’anul·lació d’alguna d’aquestes concessions; en el Port de Barcelona, no.